dilluns, 3 de desembre del 2012

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Estructura del discurs

  1. Introducció
  2. Desenvolupament
  3. Conclusió

INTRODUCCIÓ: Dir en dues línies de què parlarem en el nostre discurs.

"Allò que comença bé ja està mig acabat"

Per què és bo fer una introducció d'un tema/discurs? 
Per 2 raons:  1a: Si pensem en el públic, tenir què captar l'atenció i intentar que no la perdi en cap moment, per això, es tant important fer una bona introducció.
                           2a: I si pel contrari, pensem en nosaltres que som el orador, això ens aporta una seguretat que normalment no en tenim a l'hora de fer un discurs davant de molta gent.

Fórmules introductòries. Com per exemple: definicions, presentació dels objectius i del guió, preguntes retòriques (que no tenen resposta) o lectura mental.

DESENVOLUPAMENT: Tenim que tenir clar el nostre ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

Per a informar: Estructura descriptiva i estructura cronològica.

Per a convèncer: Estructura inductiva, que vol dir, donar informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona con a conclusió.

CONCLUSIÓ: És tancar el discurs. S'ha de sintetitzar, vol dir, agafar el nucli de la idea i dir-la, i ha de concloure amb una bona impressió.

Fórmules de conclusió. Com per exemple: resumir els punts principals, repetir la introducció con un petit resum del què hem parlat, etc.

"Guardar-te un as a la màniga"

Com ha de ser la llengua d'un discurs expositiu? Ha de ser neutra, precisa (si tens una idea al cap dir-la amb 1 paraula i no donar-li moltes voltes perquè canses al que t'escolta i et canses tu també), i utilitzar connectors i marcadors textuals quan sigui necessari. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada