Una de les activitats que havíem de fer a classe era triar una poesia curta o llarga, la teníem que memoritzar i dir-la a classe davant de totes les meves companyes. Era una tasca que puntuava, per això l'havíem de fer molt bé. Jo vaig agafar una poesia de Salvador Espriu que es diu: "Les roses recordades".
Diu així:
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
petits noms, i ens somreia.
Reflexió: He fet una bona recitació, ja que la portava molt preparada i havia assajat moltes vegades davant de la meva mare. Ha sigut una tasca molt bonica i m'ha servit per adonar-me que si les coses les portes preparades es nota molt a l'hora d'una exposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada